Divendres 20 de Febrer Hanoi - cap a casa

Aquesta es l'última entrada del viatge, si voleu llegir-lo tot heu de començar per el final. Si us fixeu, esta organitzat per dates. Gracies i que disfruteu.

Avui es l'últim dia, la veritat es que es una pena, pero no hem tingut gairebé temps de pensar-ho, perque teniem el dia força ocupat. Així que ens hem llevat a les 06:30 hores, a esmorzar, i en marxa que hem de fer totes les compres.
Hem començat per fer una volta per la ciutat, buscant una botiga que havia vist ahir en Txetxu a l'altre costat del llac, pero no l'hem trobat, es clar. Així que hem anat cap a la catedral on haviem quedat amb en Jaume, l'Almudena i la Rocio, però com sempre anavem tard i com que en Jaume no arribava, hem tingut que anar a la nostra i acabar les compres, ens ha portat una bona estona, tanta que no ens hem pogut despedir com es manat de la gent, pero be, sempre quedara el mail per aquests affairs. Així que hem acabat les compres cap a les 13:30 h, i mentre tornavem a l'hotel per dinar, doncs hem parat a fer 7 o 8 crancs pel carrer, després dinar, tal i com es manat, dos xupitets de licor del país i cap a l'hotel a agafar el taxi que ens havia de portar a l'aeroport.
A partr d'aqui millor no explicar, el més depriment del viatge, llargues hores de vol, esperes als aeroports, etc, etc.
Bé pel moment ens despedim d'aquest blog pel que fa el dia a dia del viatge, pero en tot cas es seguira actualitzant amb l'entrada d'algunes fotografies del viatge, així com amb curiositats del país.
Fins aviat, i moltes gràcies pel vostre seguiment, fins la proxima!!!!

Dijous 19 de Febrer Hanoi

Doncs almenys ens hem aixecat, a les 08:30h, pero ens hem aixecat, la maquinaria, doncs... regular, es a dir, tot un exit. Així que hem anat a esmorzar, i després doncs a empaquetar les bicis, força ràpid, i la veritat es que han quedat bastant be, el pitjor, doncs les caixes vietnamites aquestes que més que de cartro, semblen de paper. Després d'empaquetar les bicis hem anat a fer una volteta per la ciutat fent temps per anar a veure les marionetes d'aigua, un típic espectacle de la ciutat i pel que ens havien dit valia bastant la pena. La veritat es que no estan malament del tot, pero deuen formar part de la cultura, perque l'únic que ens a aguantat desperts ha sigut l'incomoditat de les butaques del teatre aquest.
Després hem anat a fer un cafe amb l'Almudena i la Rocio, per posteriorment mirar algunes de les compres que teniem que fer demà. Cap alla a les 20:00 h, hem anat a l'encreuament de la bia, on haviem quedat amb en Jaume, el noi Mallorqui, allà hem trobat un grup de llicenciades catalanes que estaven celebrant precisament això, que eren llicenciades, una estoneta per aqui, amb el típic intercanvi d'opinions per més tard anar a menjar marisc pel carrer els sis plegats, després doncs com sempre a prendre un parell de copes, fins allà les 02:00h, que demà ens hem d'aixecar aviat.

Dimecres 18 de Febrer Hanoi

Avui ens hem aixecat cap a les 08:30h., esmorzar i anar a buscar les caixes per a les bicicletes. La veritat es que ha estat bastant ràpid, després d'uns deu minuts buscant les botigues de bicicletes hem trobat la primera, i... arribar i moldre, ja tenim les caixes, després tornada al hotel previa paradeta al bar, es clar.
Un cop a l'hotel ens hem decidit a llogar dues motos per emular les proeses motoritzades dels vietnamites, així que ens hem pasejat amb elles pels exteriors del del Mausoleu de Ho Chi Minh, on no hem entrat per evitar l'aropellament que ens provoquen, els museus i la cultura en general, així que d'una mateixa tirada hem seguit direcció al llac de l'Oest, el més gran de la ciutat, hem fet una volta completa pel seu voltant i després hem parat a la vora del llac per reflexionar acompanyats d'una birra ben fresqueta. Aquesta refelexio ens ha portat al Restaurant Wild Lotus, la veritat suntuos i molt bonic, a més a més, bastant bo.
Un cop dinats doncs a fer una petita bacaina que avui els gin-tonics estan a 1$ a Le Pub, així que haviem d'anar per alla, abans de tot hem passat per l'encreuament on hem fet una bia, i de pas ens hem trobat amb les noies de Madrid que haviem conegut la setmana passada, l'Almudena i la Rocio, així que hem anat a sopar plegats al restaurant hindu del barri, bo, la veritat, i després hem seguit amb el nostre pla, es a dir a Le Pub a fer uns gin tonics, i continuar la ruta fins a les 03:00 més o menys, després arribada a l'hotel i al llit, demà veurem com esta la maquinaria.

Dimarts 17 de febrer Ba vi - Hanoi

La veritat es que aquesta no era la etapa que en un principi haviem plantejat. La nostra idea era sortir del Parc i seguint la llera del riu arribar a la localitat de Hoa Binh, que segons els nostres càlculs no havien de ser més d'uns 60 Km., i així ha estat, al final han sigut uns 52Km. de carretera secundaria amb unes vistes realment precioses i unes pujades que no ho eren tant, pero no les podiem treure, així que.... valor i endavant. La veritat es que hem arribat a aquest poble molt aviat, cap alla les 10:30 hores, es el que te aixecar-se a hores intempetives, avui a les 06:15 h.
Aixi que un cop alla i després de dos birres i uns quants "peanuts" hem decidit que agafavem el bus i cap a Hanoi un altre cop. Al bus doncs com sempre, dormint, i en Pere pel que sembla molt profundament perque l'ha despertat el tio del bus i una mica més es l'últim que fa, ha agafat un rebot del 15. "Que esto no es Hanoi" o "Me voy a cagar en la madre que os pario", tot amb castella, potser sembla que t'hagin de entendre més, encara que no ho crec, be, en tot cas, ha estat molt carinyos, resulta que volia que el portessin a la porta de l'hotel. Cal dir que al cap d'un minut reiem del cabreig monumental que havia agafat, "es que ha un tio no sel pot despertar així i fer-lo pujar a una bicicleta". Be, superat això hem arribat a l'hotel de sempre, dutxa i dinar, com sempre moltes voltes, hem acabat al restaurant "Bamboo", bo i barat, pho ga i spring rolls, tipíc.
Després doncs actualitzar el blog i a prendre unes copetes, unes quantes pel que sembla, perque al final hem arribat a l'habitació cap a les 03:00h.

Dilluns 16 de Febrer, Parc Nacional de Ba Vi (port de muntanya)

Esmorzats i disfressats hem sortit de l'hotel despedintnos fins el dimecres. Hem pujat a la bici amb l'intencio d'arribar al parc nacional de Ba Vi. Parc en el que hi ha una pagoda en el pic mes alt de la muntanya a la qual s'arriba mitjancant 1229 esglaons. Aixi doncs despres de 55km i de perdrens un parell de cops, hem arribat a l'entrada del parc nacional. Alla hem pagat, com no, els dongs necessaris per poder entrar. A partir d'aqui i segons la senyoreta dels tickets, ens quedaven 4 km per "l'hotel" i 12 per el cim. Tot de pujada, un port important. Hem comencat a pedalar, i quan ja portavem uns 5km de dura ascensio, ens hem comencat a cagar en la mare que va parir alguna venedora de tickets, pero hem continuat pedalant. En el quilometre 7 mes o menys hem trobat un bar i el que era en principi l'hotel on haviem de dormir, pero l'hem vist tan estrany que hem continuat pujant a veure si trobavem un inexistent millor hotel. Aixi doncs, despres de 1:40h de dura ascencio, hem conseguit realitzar els 12 km i picar fi de carretera. Un cop alla, qui es el maco que es puja els 1229 esglaons???? Exacte!! ningu. Coca cola i cap abaix. Al arribar al hotel d'en mig del parc hem parat a fer una cervessa i pensar que feiem. La decissio a estat conjunta, anem a l'spa que haviem vist a l'entrada del poble. Hem seguit baixant i hem arribat a l'hotel. Tot fantastic, en principi, pista de tennis. de badmington, billar, piscina climatitzada, piscina exterior, llac, en fi, de tot. Pero com tot en aquest pais, pagant!! No tenien prou amb el clatellot de l'habitacio. Total, com teniem un ticket per la piscina l'hem aprofitat, ens hem fet una bany i un hamman inhuma. Despres sopar aviat, i a les nou a la piltra. The champions of the party!!!! Esta clar que erem els unics clients en aquest gran hotel. Uns 30 treballadors per nosaltres tres. Bona nit!!!

Diumenge 15 de Febrer, Pagoda Thay i Tay Phuong

Un dia mes!! Hem sortit d'Hanoi aquest mati a primera hora per anar a fer una visiteta a unes Pagodes que estaven a uns 40km. Aixi ha estat, despres de recorrer uns quants kms. per una nacional molt perillosa i en obres, hem decidit endinsar-nos una mica en les poblacions properes i aixi fugir d'aquesta pesadilla de carretera. En el moment que ens hem allunyat una mica de la nacional, el panorama a canviat totalment. Estavem benbe en el bell mig dels agricultors, nomes hi havien els camps d'arros amb cents de persones cultivant-los que es quedaven parades quan ens veien pasar. Alguns atrevits no deixaven de cridar, amb un accent que un angloparlant no entendria, "Hello, hello!!", aixecant els bracos i parant de treballar. Tot un espectacle tres ciclistes disfrecats pel mig dels camps! Seguint per aquest camins hem arribat a una poblacio on es veu que tampoc havien vist gaires turistes, ja que els nens que estaven alla jugant han comencat a perseguir-nos. Comencaven a correr darrera nostre cridant hello! i altres coses que no tenim ni idea de que ens deien. I no hem aconseguit desfer-nos d'ells fins que ens hem allunyat del poble, assumpte no gaire facil, ja que el poble es formava de carrers petits i estrets que molts d'ells no tenien sortida, i clar, si les nacionals no estan senyalitzades, imagineu-vos el poblet!!! Be, al final hem arribat a la primera pagoda, un desastre, cultura i mes cultura. Una pagoda vella a punt de caure i plena de merda, aixo que no falti, bosses de plastic al poder!!!! Despres de que ens intentessin guardar les bicis com deu vegades i de fer-nos entrar com cinc o sis, hem marxat. Teniem al cap l'esperanca de que la segona pagoda ens agrades mes. Cami d'aquesta "Chua" hem continuat per mes camps d'arros, camps amb sorpresa, ja que en el mig de molts d'ells hem trobat autentics cementiris. Si, si, cementiris, els nixos estaven sobre l'arros i podies seure sobre d'ells per descansar, tot un espectacle. Al arribar a la pagoda, despres d'uns km, hem tornat a trobar cents de persones apilades a la porta per poder entrar, i com no, mes porqueria. Total, no hem entrat. Hem anat a prendre un refresc una mica mes amunt i hem segut amb uns vietnamites que ens volien fer fumar "bong", estan sonats. Despres de que sen's provesin les ulleres, el casco, de que en Pere fes un parell de "pulsos", etc... hem marxat. De tornada cap a Hanoi, tot un PAL, pero necessari. Hem canviat una mica el recorregut i hem arribat 1:30h despres d'aquest refresc. Total, a les 3:00h ens posaven a dinar en un xiringuito del carrer, seguidament siesta!! Ens hem aixecat i hem anat a fer actualitzacio de blog una bona estona, i decidits a anar cap al triangle de la bia hem passat per l'hotel a deixar unes coses. Un parell de minuts despres de estar a l'habitacio a sonat el telefon, ring, ring!! Jeje!! Eren els xilens, venien a buscar-nos per despedir-se, aixi que hem anat a prendre una cervessa amb ells, i despres dels corresponents petons i abracades hem anat a sopar. Hem agafat un taxi i hem anat a un italia recomanat Lunna d'Autunno o alguna cosa aixi. Despres taxi de nou i a dormir que dema toca bici!!!

Dissabte 14 de febrer HANOI

Avui ens hem llevat tardet, cap alla les 08:00h mes o menys, i hem anat a fer una volta a peu pel barri antic de Hanoi, increible la quantitat de parades del seu mercat, ja veureu les fotografies. Al cap d'unes tres hores de deambular pels seus carrers ens hem aturat a prendre un refresc, hi ha continuar, aqui cada carrer esta dedicat a un ofici, aixi que la competencia realment la tens a la porta del costat. Al acabar ens hem parat a fer una cervesseta, despres a dinar una pizza pels tres i una amanida.
Despres bacaina i per feina, que teniem que actualitzar el blog, suposo que aixo ja ho havieu notat, seguidament, com no, al famos encreuament on haviem quedat amb els companys xilens per anar a sopar alguna coseta, pobres nois en la seva lluna de mel i el dia de San Valenti, i el seu pla era venir a sopar amb nosaltres. Despres teniem intencio de sortir pero... el cos te un limit, i no es pot abusar, a dormir relativament aviat, que dema no sabem que tocara exactament, pero la intencio es fer alguna coseta de bicicleta.

Divendres 13 de Febrer Halong Bay - Hanoi

Avui a les 07:30 diana, arrasar l'esmorzar i a visitar una cova dintre la bahia, alla en Txetxu s'ha quedat novament descalc. Un cop acabada la visita ens hem posat a la coberta a prendre el sol, ja que el dia acompanyaba, amb unes pringles aconseguides amb molt d'esforc i regateig.
Arribada a port sobre les 11:30h, i novament a dinar, bo i bonic, la veritat. Despres, l'infern, el pitjor de tots els conductors vietnamites, un element que no sabia que els cotxes tenen alguna cosa mes que la cinquena, quina manera de ratejar, pobre motor. I aixo, despres d'un suplici de 3:30h, arribada a Hanoi, hotel i encreuament de la bia (cervessa), on hem estat xerrant una estona amb un dels australians que hem conegut al vaixell. Aqui mateix un vietnamita li ha arreglat les xancles a en Txetxu.
Seguit a comprar uns pantalons, que feien falta, tot s'ha de dir.
Mes tard hem tornat a coincidir, al encreuament citat amb els malaguenys, el mallorqui i els xilens, al cap d'una bona estona, s'ha comencat a unir gent al grup i quan ja erem unes 12 persones hem anat a prendre unes copes, poques, pero copes. Aixi doncs cap a les 03:00h, a dormir.

Dijous 12 de Febrer, Halong Bay (VAIXELL)

Avui no ha fet falta matinar tant, ens hem llevat a les 07:00 h, esmorzar, i a preparar la bossa del manillar com a maleta. A les 08:00 sortida amb bus infernal cap a la Bahia. A mes el marica del guia ens a fet presentar davant de tot al grup, en angles, es clar! els hi hem demostrat que angles, el just.
Cap alla a les 12:00h hem embarcat i gairebe sense temps per deixar les coses al camarot, ja estavem dinant, horaris europeus!!. A la taula hem coincidit amb una parella de Xile, Constanza y Alvaro. Ben dinats, kayak per la bahia, que per cert, te una aigua no del tot transparent, deixem-ho aixi. Tot i aixo s'ha de reconeixer l'espectularitat de la zona.
Seguidament partidet de futbol amb la tripulacio en una platja deserta de la bahia, amb una miqueta de tot, pantalons trencats, dits complicats i espinilla abultada. Despres del partit hem entes que el millor es portar mes roba, com la majoria de gent del vaixell, que viatja amb una bona bossa, no com nosaltres, amb una ma a cada ou, pero be, de fet aixo va amb nosaltres.
I a les 18:30 h, anclem i una altre sorpresa, sopar, impresionant!!. Despres de sopar, i ara que?
doncs unes birretes a les hamaques de la coberta, amb els nostres amics xilens. Estan aqui a la coberta, ens han cridat del vaixell del costat per fer unes partides a poker, i ja que teniem la possibilitat d'abordar, en tots els sentits, ho hem fet!
I despres d'unes partides amb els companys australians i yanquis, hem marxat a dormir molt tard, les 22:40h, tot uns campions. Dema sera un altre dia.

Dimecres 11 de Febrer, Ninh Binh - Hanoi

Hem comencat be! Per un cop ens hem llevat a l'hora prevista, a les 5:30h diana. Hem esmorzat i hem sortit en bicicleta a afrontar aquests 100km sobre les 7:15h. Hora prevista d'arribada, 13:00h. Hora d'arribada real...... 10:15h HANOI, LA MARE QUE ELS VA PARIR!!!!!!!!!!!!!!!!!! Com podeu suposar no ens vam relaxar gens en aquest trajecte i un dels que mes va patir les consecuencies va ser en Txetxu. No sabem si per les cervesses o per que va ser, el ritme no era l'esperat. Tot hi aixi, ens ha anat be. Hem tingut el temps necessari per poder buscar l'hotel amb tranquilitat despres d'una paradeta en Le Pub. Aixi que hem aconseguit l'allotjament i un cop establerts hem anat a fer una volta per aquesta gran capital del nord de Vietnam. Hem comencat a caminar i a escasos 50metres del 'hotel.... sorpresa!!! El famos encreuament de la BIA que surt a totes les guies i reportatges del mon, era alla! I alla, ens hem quedat. En aquest mateix punt, lloc de reunio de mochilers i demes personatges, hem conegut a dos Malaguenys que porten una bona temporada per el Sud Est Asiatic. Duen com uns quatre mesos i els hi queda fins a l'abril mes o menys, quina enveja! Seguidament aixo vam anar a dinar per el carrer amb ells i un Mallorqui que havien conegut ells el dia abans i que porta 8 mesos a Hanoi i 20 anys voltant per el mon.

Despres, hem anat a buscar el tour per poder visitar la bahia de HA LONG durant els proxims dos dies. Un cop aconseguit, que no va ser pas facil, actualitzacio del blog i tornada a Le Pub, on hem gaudit de Gin Tonics a 1$. Podeu imaginar! Tornada a l'hotel i en busca del sopar. Vam estar deambulant per la ciutat en busca d'unes famoses costelles que no ens van convencer, ni en sabor ni en preu. Aixi que hem decidit anar a un altre lloc. Hem arribat al restaurant pujats en un ciclotaxi que no ha quedat gaire content amb el trajecte realitzat, be, millor dit amb el preu cobrat. Pero que hagues estudiat angles....(com nosaltres, jeje)!!!!! (fifteen thousand, no son fifty thousand, no?) Hem acabat de sopar i a dormir, que dema bus 3hores fins HALONG BAY!!

Dimarts 10 de febrer Ninh Binh

Hem arribat finalment a les 05:45 hores a Ninh Binh, on el bus ens ha llencat a nosaltres solets a l'acera (pel que sembla aqui no para ningu), ara, per la nostra sorpresa, ens esperava un angel de la guarda mogut per les comissions que pel que sembla dominen el pais, ara, en aquest moment ens hem alegrat que aixo fos aixi.
Ens ha acompanyat fins l'habitacio i alla hem dormit el que en principi tenia que ser una horeta i han estat dos, que hi farem... El pitjor de tot, no ha estat aixo, el pitjor, es que ens hem llevat fets una autentica braga, aixi que hem esmorzat i hem sortit ha fer les excursions per Tam Coc i Hoa Lu, per aquest ordre. Cap a les 09:45 hores hem arribat per agafar la barca a Tam Coc, alla, doncs, impresionant!!!.
Al acabar aquesta visita, dinar i entre plat i plat, cop de cap, aixi que sortim pajaros cap a Hoa Lu, on fem una volteta pel poble. I tornant, quin ritme!!! 45 per hora, quines maquines, ens hem passat l'hotel i tot.
Al arribar dutxeta i volta pel poble i a part de la birreta de rigor, doncs hem comprat una mica de sabo, perque encara que no ho sembli tambe ens dutxem, despres cap a l'hotel a fer una mica d'aperitiu i sopar a hores europees, cap a les 20:00 hores, i a les 21:00 hores, doncs, sorpresa!, al llit, que dema ens hem d'aixecar a les 05:30 per fer un etapon, 100 km. en bici. A veure com sortira aixo.

Dilluns 9 de Febrer, Hue - Ninh Binh

Hello companys!!!!!!!!!!!!!!!!! Aquest ha estat una altre dia de la nostra aventura que ens varem aixecar tard, exactament a les 8:00h, jeje! tot unes maquines. Hem marxat de l'hotel a esmorzar, no sense abans jo(Txetxu) trenqui l'espardenya al lavabo, si si, aquella que hem va costar tant a Ho Chi Minh (35.000VND) uns 1,4 euros. Que vols? jeje. Total que m'haig de comprar unes, ja que vaig deixar-me les bambes en un dels autobusos que hem agafat. Aixi doncs, despres de intentar arreglar les meves, trobem un lloc on hem venen unes per 15.000vnd(no se, uns 0.6 euros). Despres d'aconseguir anar calcats marxem a visitar la ciudadela d'Hue, un lloc maco, pero massa extens per el nostre potencial caminador. Aixi que rere donar unes voltes per aquest parc sense mostrar un interes excepcional pero si sobtats de la quantitat de concubines que tenia l'emperador(qui fos emperador!!!), vam marxar a buscar l'imprescindible, un lloc per dinar. Es aqui on seguint el fabulos lonely(recuperat a primera hora del mati del bar on el vam perdre), ens hem sentat a un restaurant(Minh & Coco) davant del hotel imperial que ens ha deixat una mica amb gana. I com podeu suposar, amb gana no ens podem quedar. Aixi que havent vist amb anterioritat un restaurant que tenia gelats de postre(Mediterraneo), ens hem apropat a ell i hem menjat unes pizzes, i clar despres els gelats. Aquest restaurant esta regentat per un valencia que ha marxat a fer fortuna al vietnam, i per el que sembla no li va gens malament. Despres d'aixo, a fer estona en un mercadillo i agafar el bus, sleeping bus. Un sleeping bus de merda que eren llits de matrimoni d'un metro d'ample(si arribava!), i ja sabeu, nosaltres som tres, i els vietnamites no desperdicien un lloc per res del mon!! Aixi que hem va tocar dormir a mi amb un vietnamita 14 hores en un autobus en un llit de merda i ...... be, fins aqui avui, dema mes!!

Diumenge 8 de febrer HOI AN-HUE

Avui ens hem llevat a les 07:00 del mati, hi hem sortit direccio Danang amb bicicleta, amb uns 50 Km. i no sense haver-nos perdut durant una bona estona, hem arribat a l'estacio de busos. Amb el que hem arribat a Hue, be, mes ben dit a uns 10 Km. perque el cabronas del conductor del bus no ens ha portat fins a la ciutat, despres de discutir amb ell una estona ens ha tornat part dels calers. I aixi, cap a la ciutat, on hem arribat mes o menys cap a les 14:00 hores. Alla, doncs el de sempre, dutxa i dinar, despres la ultima actualitzacio de blog hi ha fer una volta pel poble, sopar de categoria al Y Thao Garden, tot i aixo, economic . Despres a fer una parell de copetes, i com no... ens deixem a la taula del ultim bar la nostra lonely, es a dir estavem perduts.
El que es fet, fet esta, aixi que dema sera una altre dia, a veure si recuperem el nostre estimat acompanyant...

Dissabte 7 de Febrer, HOI AN

Avui hem arribat en bus a primera hora del mati, exactament a les 7:40h "on the morning". Seguidament hem anat a esmorzar, i com si no hagues passat res, ja us ho podeu imaginar, volta a la ciutat amb la seva ja necessaria benzina pel cos. Despres d'una visita pel poble, hem anat a dinar, pero al passar pel famos Pont Cubert Japones, a vingut una model de no se quin pais asiatic i m'ha demanat la bici per fer-se unes fotografies. Aixi que no us extranyeu si en alguna revista de moda veieu una Ghost cross5100!! Jejejej!!! A continuacio hem anat a la platja de Cua Dai, on han parat a en Pere i l'Avellana a l'entrada per dir-lis que deixessin la bici a uns 500metres de la platja en un parking public!!! Com podeu imaginar, no l'han deixat i el guarda de seguretat a corregut una mica darrera d'ells. Despres d'esquivar altres "Seguritas", hem aconseguit estirar-nos en un tros de tovallola de canya a la platja i l'Avellana i jo hem roncat com mai(en Pere te imatges).
Seguidament, i ja que la platja cansa, hem anat a fer un postre i a reposar-lo a l'habitacio. Ens hem llevat i sopar. La temperatura ja a aquesta alcada del pais no era la millor del mon, i jo ja tenia una mica de fred. Despres de sopar varem decidir que una copa no ens faria mal i clar, despres d'una venen dos i despres... etc..
Aqui podem dir que hi ha una de les moltes frases que queden per l'historia, sobre les 00:00h es va sentir "Estic perdent fred i guanyant castanya". I despres d'una bona estona i uns quants billards anarem a dormir.

Divendres 6 de Febrer, NHA TRANG (PLATJA)

Avui poc que explicar, la veritat, ens hem llevat sobre les 09:00, hem anat a esmorzar, truiteta Avellana i Pere, i Txetxu, eggs With Bacon. Despres, doncs... no sabriem explicar, s'ha complicat el dia de platja i no hi hem arribat, hem sortit amb la bicicleta a fer una volteta pel passeig hi hem parat a un xiringu de platja amb piscineta, alla doncs, birres, quantes?, ni idea, pero despres de unes quantes, a dinar, marisc a dojo en una parada de carrer, marisc amb birra, es clar. Despres al mateix bar fins l'hora de marxar a preparar les coses per agafar el bus, alla doncs res, mareig del 15, pregunteu-li a en Pere, despres Trankimazin hi ha dormir fins a Hoi-An.

Dijous 5 de Febrer, MUI NE - NHA TRANG

Avui ens hem llevat a les 05:30 del mati, ens hem disfrassat hi hem sortit direccio Nha Trang, pero al cap de uns trenta segons hem parat a esmorzar, es clar! Un entrepa d'encara no sabem que, despres d'aixo hem sortit cami de Pham Rang, be, encara que la nostra primera idea era anar a Ca Na.
Sortint del poble de Mui Ne hem estat rodant per una carretera d'asfalt forca avorrida, amb molt de pujar i baixar i tombes (de morts) al descobert, tot un panorama. Passats uns 30 Km., ens hem aventurat per una carretera de terra que ens hem inventat suposant que arrivariem a bon port. I per un cop el nostre olfacte ens ha portat al desti desitjat, no sense que abans un pescador ens creues a l'altre banda d'un dels milers de rius que recorren el pais. En aquest punt estavem a Phan Ri, on teniem que agafar a la temuda Nacional 1.
Al cap de 10 Km. d'infern amb vent de cara, 40 graus i molt de transit ha parat el nostre angel de la guarda, en forma de tres vietnamites suicides que ens han portat finalment fins a Nha Trang. Avancant d'aquesta manera un dia en l'odisea cap a Hanoi, i sense pagar ni un dong (estrany, pero cert).
Un cop a Nha Trang i mes o menys en aquest ordre (birra, buscar hotel, dinar, birres, massatge, sopar, cafe i mes birres. Un cop fet tot aixo, hem sortit una estoneta, primer hem anat al local de moda, el Sailing Club, ens volien clavar, i una merda!!, aixi que hem anat a un altre bareto, i no ho dirieu mai, que hem fet?... Doncs mes cervesses, aixi que despres de 1,5 litres per barba en aquest ultim local, ja en teniem prou. Aixi que cap a l'hotel que dema toca platja.
PD: Val a dir que la cervessa d'aquest pais te una graduacio inferior a la que estem acostumats, bastant inferior a l'estrella Damm, per exemple.